L'art dels estudiants de valencià

A continuació, podeu gaudir de la lectura dels tres poemes guanyadors del concurs literari de l'EOI en valencià. Els textos s'inspiren en les llacunes de Torrevella i la Mata, en el nostre entorn i en el medi ambient. Crec que ara, allunyats dels nostres espais naturals, percebrem millor que mai els textos d'aquestes tres companyes. 

1r Premi: Belén R. (C2)

2n Premi: Penélope B. (A2)

Que com em trobe?

Inquietant pregunta,

no sabria què respondre.

Fa tant que ningú m’ho pregunta.

Fa tant que no em mire, no m’escolte,

Ja no sé si existisc.

Ací d’empeus, no visc, no sobrevisc.

Ja no em trobes interessant?

Continue sent la mateixa, la lluitadora,

la que calla, la que fingeix.

Fingir, sí, fingir que jo puc,

que no em fa mal, però sí que em fa mal

suportant el pes en els meus braços

i quan ja no puc més m’afone,

em talle però torne a nàixer,

nàixer per a tu.

El meu únic anhel és que en algun moment em veges,

em mires com antany.

Jo era important, però se’n va anar. Se’n va anar.

Ara vens amb els teus plors?

Deu, espere que no siga massa tard.

Si no em pots salvar a mi, en salvaràs una altra.

Ho sé. Confie que algun dia ho entengues.

Jo sempre et perdonaré,

jo sempre arreplegaré les teues llàgrimes,

jo sempre seré teua.

Soc el canyamet (Suaeda altissima)

3r Premi. Marta B. (C2)

Des de l’inici d’aquesta època,

la terra molt ha canviat,

va nàixer la vida

i ella soles ha procreat.

Molts canvis en la natura,

l’ésser humà ha acarrerat,

malgrat l’intent de crear consciència,

els danys van augmentant;

disminueixen les pluges moderades,

que deixen pas alhora,

a riuades i altres pantanades.

I manca l’olor de muntanya,

així com la Terra s’afona i brama,

d’aquesta Terra que es crema i plora,

convertint la natura en tot un drama.

I és que allò que més dolor em provoca,

és la manca de sensibilitat,

sensibilitat per encendre la flama

i el foc del nostre cor

per aturar les injustícies

que al medi ambient estan fent estralls.

I és que si volem manterir la Terra i l’aire lliure,

hem de para els desastres

que ens impedeixen adequadament viure.

Apagar incendis i recuperar la flora i fauna,

es l’única opció que ens queda,

per pintar un món d’esperança.

Un nou futur d’esperança,

amb l’oportunitat de donar a la nostra vida,

un lloc on assaborir, gaudir i respirar

d’un medi ambient de qualitat.