A continuació, podeu gaudir de la lectura dels tres poemes guanyadors del concurs literari de l'EOI en valencià. Els textos s'inspiren en les llacunes de Torrevella i la Mata, en el nostre entorn i en el medi ambient. Crec que ara, allunyats dels nostres espais naturals, percebrem millor que mai els textos d'aquestes tres companyes.
1r Premi: Belén R. (C2)
2n Premi: Penélope B. (A2)
Que com em
trobe?
Inquietant
pregunta,
no sabria
què respondre.
Fa tant que
ningú m’ho pregunta.
Fa tant que
no em mire, no m’escolte,
Ja no sé si
existisc.
Ací d’empeus,
no visc, no sobrevisc.
Ja no em
trobes interessant?
Continue
sent la mateixa, la lluitadora,
la que
calla, la que fingeix.
Fingir, sí,
fingir que jo puc,
que no em fa
mal, però sí que em fa mal
suportant el
pes en els meus braços
i quan ja no
puc més m’afone,
em talle
però torne a nàixer,
nàixer per a
tu.
El meu únic
anhel és que en algun moment em veges,
em mires com
antany.
Jo era
important, però se’n va anar. Se’n va anar.
Ara vens amb
els teus plors?
Deu, espere
que no siga massa tard.
Si no em
pots salvar a mi, en salvaràs una altra.
Ho sé.
Confie que algun dia ho entengues.
Jo sempre et
perdonaré,
jo sempre
arreplegaré les teues llàgrimes,
jo sempre
seré teua.
Soc el
canyamet (Suaeda altissima)
3r Premi. Marta B. (C2)
Des de l’inici
d’aquesta època,
la terra
molt ha canviat,
va nàixer la
vida
i ella soles
ha procreat.
Molts canvis
en la natura,
l’ésser humà
ha acarrerat,
malgrat l’intent
de crear consciència,
els danys
van augmentant;
disminueixen
les pluges moderades,
que deixen
pas alhora,
a riuades i
altres pantanades.
I manca l’olor
de muntanya,
així com la
Terra s’afona i brama,
d’aquesta
Terra que es crema i plora,
convertint
la natura en tot un drama.
I és que
allò que més dolor em provoca,
és la manca
de sensibilitat,
sensibilitat
per encendre la flama
i el foc del
nostre cor
per aturar
les injustícies
que al medi
ambient estan fent estralls.
I és que si
volem manterir la Terra i l’aire lliure,
hem de para
els desastres
que ens
impedeixen adequadament viure.
Apagar incendis
i recuperar la flora i fauna,
es l’única
opció que ens queda,
per pintar
un món d’esperança.
Un nou futur
d’esperança,
amb l’oportunitat
de donar a la nostra vida,
un lloc on
assaborir, gaudir i respirar
d’un medi
ambient de qualitat.
