Personatges

Tirant lo Blanch Personatge de ficció creat per Joanot Martorell en el segle XV. Tirant és un cavaller, un heroi de carn i ossos amb sentiments i amb defectes.



Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa1922-1992)

Escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, que inclou lingüística, història, filosofia i turisme. Està considerat l'assagista valencià més important del segle XXI.

Enric Valor i Vives (Castallà, l'Alcoià1911-València, l'Horta 2000)

Narrador i gramàtic valencià. Va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana  i fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del valencià al País Valencià. De segur que alguna vegada heu consultat la seua obra La flexió verbal o heu llegit algunes de les rondalles que va anar arreplegant a través dels pobles valencians. Si voleu llegir-lo, algunes de les seues novel·les són: L'ambició d'Aleix i la trilogia del cicle de Cassana: Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó.

  

sor Isabel de Villena (València, 1439-1490)

Religiosa i escriptora valenciana del segle XV. Va nàixer, probablement, a València, el 1430. Era filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella i es va educar dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490. L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir.